He escollit els dos primers versos del poema de El dit i la lluna, de David Jou.
“Quan el dit assenyala la lluna,
l’idiota només veu el dit, i no la lluna”
He triat aquests dos versos, perquè crec que és veritat el que diu el poeta, a vegades només ens fixem amb el dit que assenyala alguna cosa com ara la lluna, però es perquè ens estimem més els nostres dits, el cos...
Tens raó, Nasiha, i sovint ens fixem massa en nosaltres mateixos.
ResponEliminaMare Nasiha este poema es molt Fatxenda, m'agrada molt i a més m'agraden altres poemes de David Jou =) XD
ResponElimina