Un dia qualsevol

Els dos versos que he triat són del poema "Un dia qualsevol" de Miquel Martí i Pol:

"no giraré mai més el cap
 per mirar enrera."

He triat aquests versos perquè parla de que mai s'ha de mirar al passat, sempre al present i al futur.

Dóna'm la mà

He triat aquests dos versos de Joan Salvat-Papasseit del poema "Dòna'm la mà":
         "Dóna'm la mà i arrecera la galta
         Sobre el meu pit, i no temis ningú".

Els he escollit perque tracten sobre un tema que a mi m'agrada molt. l'amor. Em considero una persona amorosa, i amb aquests dos versos m'identifico molt. També em recorden a una relació que vaig tenir fa uns anys.

Fe i esperança

Els següents dos versos pertanyen al llibre de poemes Tal com ho veig, d'Eladi Pinyol.

                "Una flor no fa maig,

                 però et fa sentir viu."

He escollit aquests versos perquè qualsevol acció feta amb bon cor, per petita que sigui, et pot alegrar el dia.

Al caliu de la terra estimada

Aquests són dos versos del poema "Al caliu de la terra estimada" de Daniel Ramos Autó, poeta barceloní actual.

"i vells somnis d’infantesa

que encara bullen a l’entranya"

He escollit aquests versos perqué parlen de l'infantesa que és l'etapa més bonica i que més et marca, i penso que els somnis de quan ets petit són els importants, i sempre hauriem d'intentar fer-los realitat i no olvidar-los mai.

He escollit aquest vers del poema Hivern, d'August Bover.

"Dins la barraca,

 quan el serè t’acuita:

 fum de redolta,

 només quatre avellanes,

 potser un got de vi negre..."

Aquest vers em fa recordar el fred de l'hivern, al sofà, tapat amb mantes i mirant la televisió amb el foc a la bora.

Llibre segon d'estances

Aquests dos versos són del poeta Carles Riba.

"Per un amor com el que d'any en any hem après -
fet de dolç afany i de tristos passos."

El poema parla sobre moltes coses que ens pasen i explica les situacions que vivim però he triat aquest dos versos perquè m'han semblat que decriuen l'amor com el que veritablement és, tots els amors tenen moments bons per també en tenen de no tan bons, tot i això anem aprenent.

Espero que us agradi!!

Amor finat

Amor finat és el més dolç oblit; 
tempesta al lluny es torna melodia.

Aquest poema és de Josep Carner, he triat aquests dos versos perquè crec que té raó al que es refereix sobre l'amor. Intenta transmetre que amb aquest sentiment tot es soluciona, tot es més fàcil i bonic.

Sextina del poeta Barbabrut i la seva companya

Si l'has besat perquè es talli les ungles,
t'escaldaràs i escopiràs amb pena.


Aquests versos són de JOAN BROSSA (el 7è i 8è vers del poema). Tracta d'una dona que no se cuida i que va molt deixada, que li has de fer alguna carantonya per aconseguir que s'arregle.

La vaca cega

He escollit el poema La vaca cega del poeta català, Joan Maragall:


            "Topant de cap en una i altra soca,
             avançant d'esma pel camí de l'aigua,
             se'n ve la vaca tota sola. És cega."

L'he escollit perquè parla d'un animal que a pesar de les injustícies per les que s'ha quedat cec, segueix intentant sobreviure encara que li costi més que a les altres vaques. Aquesta situació la podria comparar amb el sentiment que tenen els aldeans ara mateix: la vaca és cega perquè a un ull té un tel i l'altre li ho han buidat injustament, doncs els aldeans estaven en crisis econòmica com tot el país i a sobre tenen una crisis a nivell de poble per la fallida injusta de la secció de crèdit. Per tant, un problema va darrera l'altre i fa més difícil superar-los, però els aldeans volen tirar endavant, com feia la vaca.

Aprenentatges II

He triat dos versos del poema "Aprenentatges II" del poeta Miquel Martí i Pol.

         “Pensa el drama 
         de sempre que, insistent, es repeteix"


L'he triat perquè em recorda ha problemes i que tots poden tenir una solució si veritablement vols que es solucioni.
També perquè expressa els sentiments de dolor que tenim les persones en enfrontar-nos a la nostra vida, pels problemes que podem tenir i ens fan sentir inferior i els que veiem que són impossibles de solucionar.

Els diumenges, a la tarda

He escollit els dos primers versos del poema"Els diumenges, a la tarda." de Miquel Bauçà. "Els diumenges, a la tarda, al pobre barri de Santa Marina,a la menuda rambla sense ocells" L'he escollit perque aquests dos versos em recorden els diumenges a la tarda quan vaig amb els amics a la plaça del poble i esperem que passi alguna cosa interessant.

Pagesos i soldats

Els dos versos que he escollit son del poema "El Combat" de Maria Villangomez. Aquesta poeta es de la Ciutat Eivissa.

      "Pagesos i soldats, tot era una tasca única:

       clavar la rella al terra o el coltell a l'enemic"

Aquests dos versos parlen sobre la duresa de la guerra però no de la pròpiament dita guerra sino de la guerra  del dia a dia. He escollit aquests versos perquè em recorda una mica a la situació actual perquè son els obrers els qui estan lluitant.

De bon matí

He escollit un poema escrit per Dolors Monserdà i Vidal.



   " A penes he obert los ulls
    ja he sentit galls i pollastres"

Són els dos primers versos del poema anomenat "De bon matí". M'agrada perque em recorda quan era petit, vivia a una masia i sempre que em despertava sentia el cant dels animals.

Tres noies

     ``Ulls que llampeguen i boca ardent, 
     mans enllaçades, galtes rosades 
     i cabelleres volant al vent!``

Són els tres últims versos de la tercera estrofa del poeta català, Josep Carner .

M'agrada perquè em recorda als estius calorossos amb els amics  , en els quals

jugavem a futbol fins cremar-nos al sol.

Ximpleries

He escollit el poema Petita faula de mi mateix

                “ Però la gent creix massa

         de pressa i tothom perd

          el temps en ximpleries.”

Són el s tres últims versos de la segona  estrofa  del poeta català Martí i Pol, Miquel.

M’agradat molt  perquè crec que això que diu és veritat i que té molta raó, que passem un temps llarg i quan ens donem compte ho hem perdut en ximpleries i tonteries.

A l'institut

"l’única, també, que em va obrir de bat a bat
les finestres de l’aula perquè hi entrés la poesia."

Són el tercer i quart vers del poema "A l’institut", de Àngels Gregori, una poeta valenciana. M'ha agradat perquè m'ha recordat quan el professor ens va dir que teniem un bolg per poder escriure versos de poetes catalans.