sofriments

He escollit uns versos del poema "Dolç àngel de la mort" de l'autor Màrius Torres.



Dels sofriments passats tinc l'ànima madura
per ben morir.

El motiu d'aquesta tria es perquè m'ha semblat una gran reflexió, on crec que l'autor vol expresar el seu sentiment per algun fet no gaire bó que li ha passat, el vers significa que ell ja les ha viscudes de tots els colors i que d'alguna manera ja sap com afrontar els fets que li poden succeir en un futur.

Els exàmens

Cap al futur, cap al millor, cap a l'altura,
quant de rovell cauria de les portes que hem d'obrir,
com lliscarien les frontisses dels exàmens de la vida!

He triat aquest tres versos del poema 'Els exàmens' de David Jou perquè m'ha agradat molt i perquè estem en la última setmana i tenim molts exàmens.

Poesia de la primavera

He triat el poema "poesia de la primavera" de Joan Amades, i el posaré sencer:


                                          "Al jardí jo entraré
                                           i floretes colliré
                                       
                                            si vols veure ocells volar
                                            vés pel maig a la muntanya
                                            si vols veure ocells volar
                                            vés pel maig al colomar
                                         
                                              allí canta el rosiñol
                                          la guatlla i la cadernera
                                          també hi canta la puput
                                          en el temps de primavera"

    He triat aquest poema perqué m'agrada molt aquesta etapa de l'any, la primavera.

Poema de Juny

" Quina llum el mes de juny

aspra i dolça encesa i clara

mil fogueres dalt dels cims

es miren a la mar blava "

He triat aquests quatre versos del poema, Poema de Juny de l'autora Olga Xirinacs.

Crec que es el més adequat en aquest moment, ja que tenim l’estiu aquí el costat. Les classes s’acaben i son vacances, i en aquests moments penso que es el desig de qualsevol adolescent.

Nadal

He triat aquests tres versos del poema "Nadal" de l'escriptor Joan Salvat-Papasseit.

Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Els he triat perquè parla de que d'avui a demà poden canviar moltes coses, que res es queda igual.

Paraules de Sòcrates

He elegit dos versos del poema de Paraules de Sòcrates del poeta Vicent Olcina.

Ja és comú el nom d’amic; mes al temps d’ara, 

un amic verdader és cosa rara.

Els he elegit perquè estem en una època difícil, en plena joventut i és difícil trobar un amic com cal en aquesta edat, però hem de tenir l'esperança, perquè si ens ho mereixem, algun dia trobarem aquell amic que tant de temps feia que buscàvem, el nostre amic verdader.

Si anessis lluny

Els versos que he escollit són del poema Si anessis lluny del autor Joan Salvat-Papasseit:



             
            Si anessis lluny
            tan lluny que no et sabés
            tampoc ningú sabria el meu destí,
            cap altre llavi no em tindria pres
            però amb el teu nom faria el meu camí.



He triat aquests versos perquè m'han cridat bastant l'atenció, ja que et descriu asta el punt que una perona pot arribar a estar enamorada, i no deixar-ho correr per qualsevol tonteria, i que el seu record seguirà present. Amb els poemes de Joan Salvat-Papasseit m'identifico molt.

En ple ús de les meves facultats

He escollit dos versos del poema "En ple ús de les meves facultats", de Lluís Maria Xirinacs i Damians.

     "perquè vull acabar els meus dies
      en la soledat i el silenci."




Aquests dos versos m'han cridat molt l'atenció, ja que els considero molt tristos perquè crec que el pitjor que et pot passar és morir sol, sense la gent que t'estima. En aquest poema l'autor demanava que no el busquessin enlloc i deia que marxava.

Perdó pel retard, però no he estat a casa.

Les ciutats

Perdó pel retard, he estat tres dies sense conexió.


Les ciutats estan tristes i gastades,

farcides de soroll, de brutícia.

Són enormes taüts plens de fantasmes

sense cel, ni capvespre, ni migdia.

He escollit aquests versos del poema "Les ciutats" de Marc Granell, perquè m'agrada viure en un poble i no en una ciutat!

La pell de brau

Els versos que he escollit són del fragment XLVI del poema La pell de brau de l'autor Salvador Espriu:


A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol.


He escollit aquests versos per demostrar que mai un grup de persones són inferiors a una sola, això significa que cap persona és superior a una altra.

XI

Carles perdó pel retard.
He triat aquests versos perquè a la vida real passa moltes vegades que hi ha famílies d'algú per a fer-se vore. Aquest vers significa què es molt fàcil plorar per la pèrdua d'alguna persona, però és de ser estúpid fer-ho si quan aquesta persona estava viva ni l'estimaves ni la cuidaves ni en sabies res.



"Ningú no m'estima, però. 
Plorar és estúpidament fàcil
i la gent ho considera edificant i pur."

L'esperança, encara

Mai no m'he sentit ben sola

que Esperança vol dir Fe.

He triat aquests dos versos de Clementina Arderiu perquè dóna a entendre que l'esperança no s'ha de perdre mai, que és l'últim en perdre en aquesta vida, ja que passi el que passi penso que hem de tirar avant i seguir perquè no hi ha res fàcil ni ningú et regala res. Si perds l'esperança, estàs perdut.