dimecres, 9 de maig de 2012

El dit i la lluna

He escollit els dos primers versos del poema de El dit i la lluna, de David Jou.

                   “Quan el dit assenyala la lluna,
                   l’idiota només veu el dit, i no la lluna”

He triat aquests dos versos, perquè crec que és veritat el que diu el poeta, a vegades només ens fixem amb el dit que assenyala alguna cosa com ara la lluna, però es perquè ens estimem més els nostres dits, el cos...

2 comentaris:

  1. Tens raó, Nasiha, i sovint ens fixem massa en nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  2. Mare Nasiha este poema es molt Fatxenda, m'agrada molt i a més m'agraden altres poemes de David Jou =) XD

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.