He escollit El cami que no faig , del poeta Miquel Martí i Pol.
"Potser per això enyoro, melancòlic,
poder passejar amb tu per una vella
ciutat descongeuda, sense rumb,
i perdre'm pels carrers més solitaris."
L'he escollit perquè crec que totes les persones enyorem alguna cosa en la vida o alguna persona que ja no esta amb nosaltres, i que en algun moment ens venen els records del passat i encara ho trobem més a faltar. Però s'ha de tenir esperança i mirar sempre endavant.
Versos que barregen estimació i enyorança, i una bona reflexió, Judith (i molt puntual!).
ResponEliminaÉs molt bonic i tens molta raó en això de l'anyoraça. =)
ResponEliminaM'agrada el poema Judith, i això de que s'ha de tenir esperança i mirar sempre endavant es veritat ! Molt bonic ;)
ResponElimina