divendres, 6 d’abril de 2012

El camí que no faig

He escollit El cami que no faig , del poeta Miquel Martí i Pol.

"Potser per això enyoro, melancòlic,
poder passejar amb tu per una vella
ciutat descongeuda, sense rumb,
i perdre'm pels carrers més solitaris."

L'he escollit perquè crec que totes les persones enyorem alguna cosa en la vida o alguna persona que ja no esta amb nosaltres, i que en algun moment ens venen els records del passat i encara ho trobem més a faltar. Però s'ha de tenir esperança i mirar sempre endavant.

3 comentaris:

  1. Versos que barregen estimació i enyorança, i una bona reflexió, Judith (i molt puntual!).

    ResponElimina
  2. És molt bonic i tens molta raó en això de l'anyoraça. =)

    ResponElimina
  3. M'agrada el poema Judith, i això de que s'ha de tenir esperança i mirar sempre endavant es veritat ! Molt bonic ;)

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.