He escollit el poema Petita faula de mi mateix
“ Però la gent creix massa
de pressa i tothom perd
el temps en ximpleries.”
Són el s tres últims versos de la segona estrofa
del poeta català Martí i Pol, Miquel.
M’agradat molt
perquè crec que això que diu és veritat i que té molta raó, que passem
un temps llarg i quan ens donem compte ho hem perdut en ximpleries i tonteries.
Jo crec que tens molta raó, pero no tot el que fem són tonteries, algunes coses balen la pena.
ResponEliminaSegur que feu coses profitoses, però el poeta sap el que diu i no deixa de tindre raó: abans de morir, Martí i Pol va passar molts anys en una cadira de rodes per culpa d'una malaltia. És una de les veus més populars dels últims temps.
ResponElimina