divendres, 16 de març de 2012

Ximpleries


He escollit el poema Petita faula de mi mateix

                Però la gent creix massa
         de pressa i tothom perd
          el temps en ximpleries.”

Són el s tres últims versos de la segona  estrofa  del poeta català Martí i Pol, Miquel.
M’agradat molt  perquè crec que això que diu és veritat i que té molta raó, que passem un temps llarg i quan ens donem compte ho hem perdut en ximpleries i tonteries.

2 comentaris:

  1. Jo crec que tens molta raó, pero no tot el que fem són tonteries, algunes coses balen la pena.

    ResponElimina
  2. Segur que feu coses profitoses, però el poeta sap el que diu i no deixa de tindre raó: abans de morir, Martí i Pol va passar molts anys en una cadira de rodes per culpa d'una malaltia. És una de les veus més populars dels últims temps.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.